Blog dedicat als trobadors en llengua occitana relacionats amb la comarca del Ripollès (Catalunya), durant els segles XII i XIII: Guillem de Berguedà, Hug de Mataplana, Ramon Vidal de Besalú, Ponç de la Guàrdia, el trobador anònim de Sant Joan de les Abadesses i els autors relacionats amb el monestir de Santa Maria de Ripoll.![]( "Inicial de Guilhem_de_Berguedan")
Donat que va tenir un relatiu èxit i crec que feia la seva funció, l'he convertida en un blog.
En la pàgina web creada el 1999 la presentació deia:
La comarca del Ripollès va jugar un
paper destacat dins de la poesia trobadoresca dels segles XII i XIII, un dels
moviments culturals i literaris més importants i interessants que han existit
en la història de la humanitat.
A la vall de Mataplana, situada al municipi de
Gombrèn (Ripollès), va existir un castell que fou una de les més importants
corts trobadoresques de Catalunya. Fou senyor d’aquest castell el trobador Hug de Mataplana i els trobadors Guillem de Berguedà i Ramon Vidal de Besalú tractaren en
renombrades poesies tant la personalitat dels senyors de Mataplana com la seva
vida.
Les excavacions fetes al castell de Mataplana, efectuades entre
1986 i 1998, que han permès retrobar els seus vestigis, donen possibilitats de
relatar i explicitar la relació d’aquest castell amb els trobadors, els poetes
medievals en llengua d’oc, que és molt llarga i profitosa. Tot i la seva
importància, aquesta no és més que una mostra dels Ripollès dels trobadors.
Els trobadorsGuillem de Berguedà i Ponç de la Guardia, en una primera època,
i Hug de Mataplana i Ramon Vidal de Besalú, a continuació, son quatre dels més
importants trobadors catalans, a l’etapa de més floriment de la poesia
provençal.
Els trobadors
El primer d’ells, Guillem de Berguedà (que va
viure entre 1138 i 1196), que ha estat considerat el més notable dels trobadors
nascuts a Catalunya, va viure durant el regnat d’Alfons II d’Aragó (1162-1119),
anomenat el Cast i, més pròpiament, el Trobador. Aquest trobador
Berguedà, que va dedicar celebrades poesies a un membre de la família de
Mataplana, ens col·loca també en relació amb noms importants de la poesia
trobadoresca, Bertran de Born i
Aimeric de Peguilhan.
Fou, a més a més, contemporani d’un altre trobador ripollès, Ponç de la Guàrdia, poc enaltit com cal,
fill d’una noble nissaga que ha estat fins ara poc coneguda i valorada.
Hug de Mataplana pertany a la següent
generació de trobadors catalans, ja que va viure a cavall dels regnats d’Alfons
II, del seu fill Pere I de Catalunya i Aragó (1196-1213). Hug de Mataplana va
morir precisament amb el seu rei durant la batalla de Muret (any 1213), quan es
posava fi a l'expansió del regne
d'Catalunya-Aragó a Provença. La seva relació amb els trobadors Blacatz i Ramon de Miraval
demostra el nivell de la seva personalitat i relacions culturals. Ramon Vidal de Besalú, que va viure cap l’any
1200 i va escriure el primer tractat de gramàtica i de preceptiva conegut d’una
llengua llatina, titulat Razós de trobar,
va escriure sentides lloances de la cort trobadoresca del castell de Mataplana, regida per la
personalitat de Hug de Mataplana.
A Mataplana, doncs, estem en el cor batent del món
trobadoresc ripollès, on es possible fer tot un recorregut poètic que col·loca
el Ripollès com una de les més importants zones de conreu de la poesia
provençal de Catalunya, amb un remarcable paper en aquest fenomen literari i
social.
Però la geografia on s’alça castell de Mataplana ens col·loca en
relació amb un dels mites tradicionals més interessants i importants de
Catalunya, el comte Arnau, com ho demostra que les
primeres referències dels estudiosos als trobadors relacionats amb Mataplana,
Milà i Fontanals o Víctor Balaguer, comporti una ineludible menció a la cançó del comte l'Arnau, tant típicament
ripollesa.
Si afegim aquesta relació de noms propis el també
paper remarcable dins de la literatura trobadoresca tingueren els monestir de
la comarca, el de
Santa Maria de Ripoll, centre monàstic literari de gran
importància, i el de Sant Joan de les Abadesses, on un
trobador anònim va deixar rastre, tanquem un cercle ampli.
En el monestir benedictí de Ripoll es guardaren
tresors de poesia hagiogràfica (per exemple, els poemes de l’abat i bisbe Oliba
dedicats als seus antecessors i parents), de poesia èpica (el poema llatí del
cicle del Cid Campeador Carmen Campi Doctoris)
i dels inicis de la historiografia catalana, però molt especialment obres
poètiques relacionades amb els trobadors.
Entre aquestes obres relacionades amb el món
trobadoresc cal mencionar el Carmina Rivipullensia,
un cançoner amorós anònim, d’arrel goliàrdica com el Carmina Burana, o les poesies trobadoresques,
de la darrera etapa de l’esplendor de la literatura occitana, recollides en el Cançoneret de Ripoll (que estan, a més
a més, en un volum on hi ha una versió de Regles de Trobar de Jofre de Foixà). Estem davant un conjunt d’obres
existents en els fons bibliogràfics del monestir ripollès on la poesia
trobadoresca adquireix un relleu especial.
Aquest recorregut pel Ripollès del trobadors és
possible gràcies al treball erudit i estudiós de personalitats de la literatura
catalana com Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Martí de Riquer, István Frank i Lola Badia. Gràcies al impuls
del doctor Maideu i de Manuel Riu avui podem veure les restes del castell de
Mataplana que tant considerable paper varen fer en el món trobadoresc català.
No estem sols dins d’un període important de la
cultura occidental com fou la cultura trobadoresca. Estem davant d’un tros
d’història política i literària d’aquest país, no reclòs en el seu perímetre
territorial comarcal, en una etapa plena de referències comunes entre
personatges que marcaren època. La veritat és que un repàs a la historia del
trobadors ripollesos esdevé moltes vegades un carrusel, on hi ha referències
que retornen d’un personatge a altre.
El projecte, com explicava aleshores era posar en evidència la importància de la producció trobadoresca en llengua occitana durant el segle XII i XIII a la comarca catalana del Ripollès.El conjunt, més de quarantena de poemes directament relacionats més altres emparentats, enlluerna per la seva consistència literària. Una producció d’aquest nivell i quantitat, totes elles obres relacionades per activa o passiva amb personatges i llocs ripollesos genera admiració o estupor.
La poesia trobadoresca cultivada als comtats catalans no és cap curiositat i assoleixen la mateixa importància que tota la música pop moderna, en llengua anglesa tantes vegades, produïda durant els darrers quaranta anys al nostre país. A vegades, un comença un treball per motius que no tenen res a veure amb el resultat final. Aquesta treball va començar com un exercici que tenia com a punt de generació un curset sobre llenguatge HTML que vaig realitzar a finals de 1999 a l’Ajuntament de Barcelona.
Evidentment, hi havia ja una base de material recollit i tractat, de diversa procedència. Cap l’any 1990 vaig preparar un recopilació de les poesies trobadoresques relacionades amb el castell de Mataplana per una visita que vaig organitzar el juny de 1993 pels companys de Barcelona Holding Olímpic, S.A. (HOLSA), l’empresa creada per coordinar i dirigir les més importants obres relacionades amb la celebració del Jocs Olímpics de Barcelona.
També tenia abundant material recopilat sobre la cançó del comte Arnau i sobre l’obra literària, historiogràfica o musical relacionada amb el monestir de Sant Maria de Ripoll tenia molt avançada una obra biogràfica (que espera ser finalitzada i publicada) sobre els abats i monjos del monestir benedictí, que està a la base del meu article “Notes sobre els abaciologis del monestir de Santa Maria de Ripoll (Nou abaciologi), publicat als Annals del Centre d’Estudis del Ripollès 1995-1996.
Però més enllà d’aquest material que ja tenia preparat, cal dir que aquesta web sobre els trobadors ripollesos deu una part important del seu material a tres estudiosos de la temàtica: Martí de Riquer, István Frank i Lola Badia. El primer d’ells, més enllà de manuals sobre l’època, ha dedicat varis estudis a l’obra de Guillem de Berguedà, segurament el més dotat del trobadors catalans i de més nomenada. A l’estudiós hongarofrancès István Frank es deu l’estudi de l’obra del trobadors Ponç de la Guàrdia. Lola Badia va estudiar l’obra del Cançoneret de Ripoll. Sense aquesta sòlida base hagués estat impossible fer el meu treball sobre els trobadors ripollesos.
Una aportació important d’aquest treball és la traducció, feta pel professor ripollès Ramon Alabau, per primera vegada, al català de l’obra del trobador ripollès Ponç de la Guàrdia. Fins ara l’única traducció era en francès, obra realitzada per István Frank.
En aquest treball he procurat mantenir un punt d’esperit divulgatiu i una certa consistència d’estudi aprofundit. Potser això no satisfarà a cap dels dos possibles tipus de lector, però la meva intenció ha estat de cobrir un ampli espectre social.
Cal dir que presentar un treball que té bastant d’erudit en un format informàtic com és el llenguatge HTML, presenta unes dificultats específiques. El llenguatge HTML no té la ductilitat que altres sistemes de tractaments de text. En aquest sentit he adaptat les notes a peu de pàgina que un treball com aquest requereix als condicionants que presenta un llenguatge informàtic bastant primari.
Aquest recorregut pel Ripollès del trobadors és possible gràcies al treball erudit i estudiós de personalitats de la literatura catalana com Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Martí de Riquer, István Frank i Lola Badia.
Gràcies al impuls del doctor Eudald Maideu i de Manuel Riu avui podem veure les restes del castell de Mataplana que tant considerable paper varen fer en el món trobadoresc català.
No estem sols dins d’un període important de la cultura occidental com fou la cultura trobadoresca. Estem davant d’un tros d’història política i literària d’aquest país, no reclòs en el seu perímetre territorial comarcal, en una etapa plena de referències comunes entre personatges que marcaren època. La veritat és que un repàs a la historia del trobadors ripollesos esdevé moltes vegades un carrusel, on hi ha referències que retornen d’un personatge a altre.
![[27/04] «La Bataille Syndicaliste» - Míting d'afirmació sindicalista - «SIA»...](http://www.estelnegre.org/fotos/oriolramon.jpg)
![[23/04] «Freie Gesellschaft» - «La Gioventù Libertaria» - Mella - Kasperski -...](http://www.estelnegre.org/fotos/fernandezseco.jpg)
![[22/04] Atemptat d'Acciarito - «Actualité de l'anarchisme» - Gallea -...](http://www.estelnegre.org/documents/arandamarti/arandamarti01.jpg)
![[21/04] «Germinal!» - «Voluntad» - Míting d'Adurza - Lorenzo - Turina -...](http://www.estelnegre.org/fotos/albertpierre.jpg)
![[21/04] «Germinal!» - «Voluntad» - Míting d'Adurza - Lorenzo - Turina -...](http://www.estelnegre.org/documents/pedrolopezcalle/pedrolopezcalle02.jpg)
.jpeg)
